Ara fa unes setmanes he estat involucrat en l'organització de diverses festes al Vendrell. Tot i que coneixes bé el funcionament de la majoria d'actes, hi ha coses que se t'escapen del control que pots arribar a tenir.
Un exemple entre molts són aquelles petites coses materials que es compren any rere any perquè es trenquen per no valorar-les prou o que es llencen tot i poder-les reutilitzar o reciclar l'any vinent perquè és una solució fàcil al acabar la festa. En podríem enumerar moltes des de cubiteres i pinces de gel, cubells, pinzells i pintura sobrant de la falla, porrons, safates, allargos, i un llarg etcètera.
Aconseguir guardar amb un inventari ben fet tot aquest material, estalvia uns diners encara que siguin pocs i bona part dels maldecaps de la festa següent.
Si això es pogués fer extensiu en altres àmbits com el petit material que utilitzen les oficines i certes indústries, s'aconseguiria un estalvi econòmic, energètic i de recursos considerable globalment.
Potser el problema general de no donar valor a les coses materials col·lectives és perquè no en som conscients del cost real que tenen.
És trist però cal reconèixer que pagant, es valora tot molt més. Fins hi tot una ampolla d'aigua!
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
3 comentaris:
Tens tota la raó. Tant de bó tothom pensés més solucions i no tants problemes, oi?
Doncs sí, els problemes s'han de plantejar abans dels actes.
Durant els actes no surten problemes, surten imprevistos que cal solucionar al moment. Si en comptes d'imprevistos apareixen problemes és que les reunions no han servit de res.
és cert el que dius roger com que els diners no surten físicament ( i dic físicament perquèe n teoria es paga amb diners de tothom ) de les nostres butxaques no els hi donem valor. Costa donar valor a les coses col·lectives les hauriem de tractar com a pròpies.
Publica un comentari a l'entrada