Fa uns dies parlàvem de voluntaris amb uns amics. Aquest terme es va posar de moda amb els Jocs Olímpics de Barcelona 92. Es veu que llavors posar que havies estat voluntari al currículum era important i interessava a moltes empreses.
Els anys han passat i sembla que la cosa hagi canviat fins al punt que col·laborar desinteressadament en alguna cosa pot ser motiu de burles o de considerar-te "tonto" segons gran part de població.
És molt trist que avui dia hi hagi poca gent disposada a treballar desinteressadament sense l'afany d'aconseguir favors directes a canvi, i encara ho és més el fet de no agrair a qui treballa d'aquesta manera per un bé col·lectiu que suposa l'èxit o el bon camí de la gestió d'una administració.
29/7/08
24/7/08
Comissions i comissions...
Quan organitzes actes, cal escoltar a la gent que envolta l'esdeveniment concret, bé perquè hi participen o perquè l'han de gaudir, però observar el tarannà de molta gent parlant i parlant sense que després, per part seva, hi hagi una implicació directa en el treball que suposen les seves ordres o propostes a implementar, et fa reflexionar.
Tot i que en casos com aquest la decisió final depèn de l'acord pres pels membres reunits, quan intueixes una manipulació d'aquelles persones que no tenen opinió i se'ls en refot el que es decideixi o quan es canvia l'opinió només per no aparentar que certes coses no funcionen, llavors penses: Una democràcia, en aquests casos, és el millor sistema?
Però la sorpresa ve quan llences opinions sobre el que has observat durant bona part de les xerrades i hi ha qui no les entén, o no les vol entendre, quan hi ha qui es creu propietari d'allò que no posseeix i et recalca que sí amb tó amenaçant per quedar en no res, senzillament per cridar l'atenció, quan hi intervenen persones amb objectiu lucratiu sense cap mena d'interès per la feina a fer, etc, llavors et preguntes: Val la pena ser aquí?
I finalment quan sents un ple de l'Ajuntament del Vendrell tan patètic com els que estem acostumats a sentir darrerament, se t'obren els ulls i entens perquè passa tot això que us acabo d'explicar.
No anem gens bé amics.
Tot i que en casos com aquest la decisió final depèn de l'acord pres pels membres reunits, quan intueixes una manipulació d'aquelles persones que no tenen opinió i se'ls en refot el que es decideixi o quan es canvia l'opinió només per no aparentar que certes coses no funcionen, llavors penses: Una democràcia, en aquests casos, és el millor sistema?
Però la sorpresa ve quan llences opinions sobre el que has observat durant bona part de les xerrades i hi ha qui no les entén, o no les vol entendre, quan hi ha qui es creu propietari d'allò que no posseeix i et recalca que sí amb tó amenaçant per quedar en no res, senzillament per cridar l'atenció, quan hi intervenen persones amb objectiu lucratiu sense cap mena d'interès per la feina a fer, etc, llavors et preguntes: Val la pena ser aquí?
I finalment quan sents un ple de l'Ajuntament del Vendrell tan patètic com els que estem acostumats a sentir darrerament, se t'obren els ulls i entens perquè passa tot això que us acabo d'explicar.
No anem gens bé amics.
16/7/08
El monopoli dels calers
L'altre dia parlàvem amb un company sobre qui té o qui controla el poder, no en vam tenir cap dubte: La pela o els diners com se li vulgui dir.
Però la reflexió va ser deduir que en realitat el poder el té qui controla els diners, és a dir els bancs centrals. És com un monopoli des d'on es decideix el destí de la riquesa, de les inversions, de l'endeutament i el posterior esclavatge de països, families hipotecades, etc.
Per sort mentre la globalització no sigui total el monopoli dels bancs centrals tampoc ho serà, però i si arriba un dia que el banc que decideix deixar calers, o no, és controlat per una sola entitat a tot el món?
Penseu amb la pregunta.
Però la reflexió va ser deduir que en realitat el poder el té qui controla els diners, és a dir els bancs centrals. És com un monopoli des d'on es decideix el destí de la riquesa, de les inversions, de l'endeutament i el posterior esclavatge de països, families hipotecades, etc.
Per sort mentre la globalització no sigui total el monopoli dels bancs centrals tampoc ho serà, però i si arriba un dia que el banc que decideix deixar calers, o no, és controlat per una sola entitat a tot el món?
Penseu amb la pregunta.
15/7/08
Prendre decisions
Prendre decisions aquesta és la frase que sento sovint ara que s'acaba una etapa. És curiós com fins ara no li donava tanta importància amb aquesta frase o expressió i ara en canvi me la trobo massa vegades al meu davant.
El que cal és ser pràctic i tirar endavant sense donar-hi massa tombs a les coses. Reflexionar abans de decidir però amb un temps raonable que aquest passa i no te n'adones.
Apa salut i amb les decisions que preneu obriu els camins per on vulgueu anar.
El que cal és ser pràctic i tirar endavant sense donar-hi massa tombs a les coses. Reflexionar abans de decidir però amb un temps raonable que aquest passa i no te n'adones.
Apa salut i amb les decisions que preneu obriu els camins per on vulgueu anar.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)