Parlem de túnels?

Ara fa poc menys d’una setmana s’inaugurava una nova carretera, la C-37 que uneix les comarques d’Osona i la Garrotxa i que es coneix popularment com la del Túnel de Bracons. D’aquesta infraestructura se n’ha parlat molt, tant dels aspectes positius com dels negatius. Ara, un cop ha entrat en servei, i deixant de banda els pros i contres de l’obra, la reflexió que en faig és la següent: Ens queixem molt que a Madrid es discrimina Catalunya però a dins de Catalunya també passa el mateix entre unes comarques i altres, i des de fa molt de temps. Si aquesta gran obra ha tingut un cost tan elevat i l’estem pagant entre tots els contribuents, perquè no s’hi posa un peatge i que la paguin els usuaris? Em faig aquesta pregunta perquè no fa masses anys es va posar en servei una infraestructura semblant que uneix el Baix Penedès amb el Baix Llobregat, per cert, amb uns quants túnels també, i el peatge que estan pagant els usuaris segurament ajuda, i molt, a amortitzar més ràpidament la carretera. Perquè no s’elimina el peatge de la C-32? O perquè no se’n posa a la nova C-37? Perquè des de les comarques de Tarragona l’alternativa als peatges continua sent tant deficient i la resta de Catalunya es va nodrint d’autovies i eixos de comunicació pagats entre tots? Perquè no hi ha les mateixes condicions per a tot el territori?

Perdonin... no disculpin la poca vergonya!

La línia C4 de rodalies pateix incidències dia sí dia també des de fa anys, afectant a molts usuaris i amb unes condicions de servei que cada vegada són més depriments i lamentables, sobretot a nivell de convivència en un lloc públic. La higiene és molt deficient, els retards solen ser molt freqüents, molts usuaris NO paguen el bitllet del tren (quina assegurança se'n faria responsable en cas d'accident?), els interventors no passen pràcticament mai (2 vegades en un any mig), provocant que comportaments incívics com fumar als vagons i tenir poca cura dels equipaments sigui un fet habitual, i a més quan apareixen, les sancions no són mai les indicades de 40€ sinó molt menys exemplars. I finalment, també és interessant comentar que en els darrers 10 anys el temps del trajecte entre El Vendrell i Barcelona ha augmentat en 15 minuts!
A banda dels problemes de la línia, la problemàtica particular al municipi del Vendrell va més enllà, ja que el servei a les estacions que hi ha entre Vilafranca i Sant Vicenç de Calders es redueix a un tren/hora amb tot el que comporta no poder enllaçar, via transbordament, amb altres trens cap a Tarragona o Vilanova i, al revés cap al Vendrell o el pobles de la línia esmentada. Això també fa que qualsevol incidència de retards que superi els 15 minuts siguem els únics afectats, ja que la resta de poblacions al tenir més freqüència no perceben tant com nosaltres aquest problema. A més, l'estació, a banda de donar una patètica benvinguda a la vila, pateix una manca important de manteniment i el personal sol ser poc preparat per tractar amb el públic.
No sé si aquestes línies serviran per donar un toc d'atenció, però la sensació de molts usuaris és que l'administració no té sensibilitat per aquest tema concret que preocupa a tanta gent, no veiem cap càrrec o empresa que se'n faci responsable de la situació i els mitjans d'informació de Renfe a les estacions, tot i els aparents esforços del darrer any, acostumen a ser confusos, en molts casos erronis i en ocasions generen estrés i indignació.

Conservar les coses de tots

Ara fa unes setmanes he estat involucrat en l'organització de diverses festes al Vendrell. Tot i que coneixes bé el funcionament de la majoria d'actes, hi ha coses que se t'escapen del control que pots arribar a tenir.

Un exemple entre molts són aquelles petites coses materials que es compren any rere any perquè es trenquen per no valorar-les prou o que es llencen tot i poder-les reutilitzar o reciclar l'any vinent perquè és una solució fàcil al acabar la festa. En podríem enumerar moltes des de cubiteres i pinces de gel, cubells, pinzells i pintura sobrant de la falla, porrons, safates, allargos, i un llarg etcètera.

Aconseguir guardar amb un inventari ben fet tot aquest material, estalvia uns diners encara que siguin pocs i bona part dels maldecaps de la festa següent.

Si això es pogués fer extensiu en altres àmbits com el petit material que utilitzen les oficines i certes indústries, s'aconseguiria un estalvi econòmic, energètic i de recursos considerable globalment.

Potser el problema general de no donar valor a les coses materials col·lectives és perquè no en som conscients del cost real que tenen.

És trist però cal reconèixer que pagant, es valora tot molt més. Fins hi tot una ampolla d'aigua!

El voluntariat

Fa uns dies parlàvem de voluntaris amb uns amics. Aquest terme es va posar de moda amb els Jocs Olímpics de Barcelona 92. Es veu que llavors posar que havies estat voluntari al currículum era important i interessava a moltes empreses.

Els anys han passat i sembla que la cosa hagi canviat fins al punt que col·laborar desinteressadament en alguna cosa pot ser motiu de burles o de considerar-te "tonto" segons gran part de població.

És molt trist que avui dia hi hagi poca gent disposada a treballar desinteressadament sense l'afany d'aconseguir favors directes a canvi, i encara ho és més el fet de no agrair a qui treballa d'aquesta manera per un bé col·lectiu que suposa l'èxit o el bon camí de la gestió d'una administració.

Comissions i comissions...

Quan organitzes actes, cal escoltar a la gent que envolta l'esdeveniment concret, bé perquè hi participen o perquè l'han de gaudir, però observar el tarannà de molta gent parlant i parlant sense que després, per part seva, hi hagi una implicació directa en el treball que suposen les seves ordres o propostes a implementar, et fa reflexionar.

Tot i que en casos com aquest la decisió final depèn de l'acord pres pels membres reunits, quan intueixes una manipulació d'aquelles persones que no tenen opinió i se'ls en refot el que es decideixi o quan es canvia l'opinió només per no aparentar que certes coses no funcionen, llavors penses: Una democràcia, en aquests casos, és el millor sistema?

Però la sorpresa ve quan llences opinions sobre el que has observat durant bona part de les xerrades i hi ha qui no les entén, o no les vol entendre, quan hi ha qui es creu propietari d'allò que no posseeix i et recalca que sí amb tó amenaçant per quedar en no res, senzillament per cridar l'atenció, quan hi intervenen persones amb objectiu lucratiu sense cap mena d'interès per la feina a fer, etc, llavors et preguntes: Val la pena ser aquí?

I finalment quan sents un ple de l'Ajuntament del Vendrell tan patètic com els que estem acostumats a sentir darrerament, se t'obren els ulls i entens perquè passa tot això que us acabo d'explicar.

No anem gens bé amics.

El monopoli dels calers

L'altre dia parlàvem amb un company sobre qui té o qui controla el poder, no en vam tenir cap dubte: La pela o els diners com se li vulgui dir.

Però la reflexió va ser deduir que en realitat el poder el té qui controla els diners, és a dir els bancs centrals. És com un monopoli des d'on es decideix el destí de la riquesa, de les inversions, de l'endeutament i el posterior esclavatge de països, families hipotecades, etc.

Per sort mentre la globalització no sigui total el monopoli dels bancs centrals tampoc ho serà, però i si arriba un dia que el banc que decideix deixar calers, o no, és controlat per una sola entitat a tot el món?

Penseu amb la pregunta.

Prendre decisions

Prendre decisions aquesta és la frase que sento sovint ara que s'acaba una etapa. És curiós com fins ara no li donava tanta importància amb aquesta frase o expressió i ara en canvi me la trobo massa vegades al meu davant.

El que cal és ser pràctic i tirar endavant sense donar-hi massa tombs a les coses. Reflexionar abans de decidir però amb un temps raonable que aquest passa i no te n'adones.

Apa salut i amb les decisions que preneu obriu els camins per on vulgueu anar.