Fa uns dies parlàvem de voluntaris amb uns amics. Aquest terme es va posar de moda amb els Jocs Olímpics de Barcelona 92. Es veu que llavors posar que havies estat voluntari al currículum era important i interessava a moltes empreses.
Els anys han passat i sembla que la cosa hagi canviat fins al punt que col·laborar desinteressadament en alguna cosa pot ser motiu de burles o de considerar-te "tonto" segons gran part de població.
És molt trist que avui dia hi hagi poca gent disposada a treballar desinteressadament sense l'afany d'aconseguir favors directes a canvi, i encara ho és més el fet de no agrair a qui treballa d'aquesta manera per un bé col·lectiu que suposa l'èxit o el bon camí de la gestió d'una administració.
29/7/08
24/7/08
Comissions i comissions...
Quan organitzes actes, cal escoltar a la gent que envolta l'esdeveniment concret, bé perquè hi participen o perquè l'han de gaudir, però observar el tarannà de molta gent parlant i parlant sense que després, per part seva, hi hagi una implicació directa en el treball que suposen les seves ordres o propostes a implementar, et fa reflexionar.
Tot i que en casos com aquest la decisió final depèn de l'acord pres pels membres reunits, quan intueixes una manipulació d'aquelles persones que no tenen opinió i se'ls en refot el que es decideixi o quan es canvia l'opinió només per no aparentar que certes coses no funcionen, llavors penses: Una democràcia, en aquests casos, és el millor sistema?
Però la sorpresa ve quan llences opinions sobre el que has observat durant bona part de les xerrades i hi ha qui no les entén, o no les vol entendre, quan hi ha qui es creu propietari d'allò que no posseeix i et recalca que sí amb tó amenaçant per quedar en no res, senzillament per cridar l'atenció, quan hi intervenen persones amb objectiu lucratiu sense cap mena d'interès per la feina a fer, etc, llavors et preguntes: Val la pena ser aquí?
I finalment quan sents un ple de l'Ajuntament del Vendrell tan patètic com els que estem acostumats a sentir darrerament, se t'obren els ulls i entens perquè passa tot això que us acabo d'explicar.
No anem gens bé amics.
Tot i que en casos com aquest la decisió final depèn de l'acord pres pels membres reunits, quan intueixes una manipulació d'aquelles persones que no tenen opinió i se'ls en refot el que es decideixi o quan es canvia l'opinió només per no aparentar que certes coses no funcionen, llavors penses: Una democràcia, en aquests casos, és el millor sistema?
Però la sorpresa ve quan llences opinions sobre el que has observat durant bona part de les xerrades i hi ha qui no les entén, o no les vol entendre, quan hi ha qui es creu propietari d'allò que no posseeix i et recalca que sí amb tó amenaçant per quedar en no res, senzillament per cridar l'atenció, quan hi intervenen persones amb objectiu lucratiu sense cap mena d'interès per la feina a fer, etc, llavors et preguntes: Val la pena ser aquí?
I finalment quan sents un ple de l'Ajuntament del Vendrell tan patètic com els que estem acostumats a sentir darrerament, se t'obren els ulls i entens perquè passa tot això que us acabo d'explicar.
No anem gens bé amics.
16/7/08
El monopoli dels calers
L'altre dia parlàvem amb un company sobre qui té o qui controla el poder, no en vam tenir cap dubte: La pela o els diners com se li vulgui dir.
Però la reflexió va ser deduir que en realitat el poder el té qui controla els diners, és a dir els bancs centrals. És com un monopoli des d'on es decideix el destí de la riquesa, de les inversions, de l'endeutament i el posterior esclavatge de països, families hipotecades, etc.
Per sort mentre la globalització no sigui total el monopoli dels bancs centrals tampoc ho serà, però i si arriba un dia que el banc que decideix deixar calers, o no, és controlat per una sola entitat a tot el món?
Penseu amb la pregunta.
Però la reflexió va ser deduir que en realitat el poder el té qui controla els diners, és a dir els bancs centrals. És com un monopoli des d'on es decideix el destí de la riquesa, de les inversions, de l'endeutament i el posterior esclavatge de països, families hipotecades, etc.
Per sort mentre la globalització no sigui total el monopoli dels bancs centrals tampoc ho serà, però i si arriba un dia que el banc que decideix deixar calers, o no, és controlat per una sola entitat a tot el món?
Penseu amb la pregunta.
15/7/08
Prendre decisions
Prendre decisions aquesta és la frase que sento sovint ara que s'acaba una etapa. És curiós com fins ara no li donava tanta importància amb aquesta frase o expressió i ara en canvi me la trobo massa vegades al meu davant.
El que cal és ser pràctic i tirar endavant sense donar-hi massa tombs a les coses. Reflexionar abans de decidir però amb un temps raonable que aquest passa i no te n'adones.
Apa salut i amb les decisions que preneu obriu els camins per on vulgueu anar.
El que cal és ser pràctic i tirar endavant sense donar-hi massa tombs a les coses. Reflexionar abans de decidir però amb un temps raonable que aquest passa i no te n'adones.
Apa salut i amb les decisions que preneu obriu els camins per on vulgueu anar.
7/2/08
Eleccions Generals 2008
Si veniu a parar aquí veureu que no escric massa per no sir gens al blog, mica en mica ja aniré agafant-m'ho més en serio.
Només volia aprofitar per explicar-vos que la setmana vinent per ràdio El Vendrell iniciem unes entrevistes amb els 5 candidats amb representació al Congrés dels Diputats que es presenten a la Demarcació de Tarragona.
Per part meva és una experiència molt interessant de la qual se n'extruen força conclusions de com funciona el nostre sistema polític. Hem conegut candidats de tot tipus, + o - intel·ligents, + o - capacitats, + o - responsables, amb una cultura + o - amplia, però el que m'ha quedat clar és que de cada un d'ells se'n poden deduir coses sorprenents...
Escolteu-ho i ho veureu.
Dia 15 de febrer ICV-EUiA (Lluís Suñé)
Dia 18 de febrer ERC (Lluís Aragonès)
Dia 19 de febrer CiU (Jordi Jané)
Dia 20 de febrer PP (Francesc Ricomà)
Dia 21 de febrer PSC-PSOE (Francesc Vallès)
Salut!
Només volia aprofitar per explicar-vos que la setmana vinent per ràdio El Vendrell iniciem unes entrevistes amb els 5 candidats amb representació al Congrés dels Diputats que es presenten a la Demarcació de Tarragona.
Per part meva és una experiència molt interessant de la qual se n'extruen força conclusions de com funciona el nostre sistema polític. Hem conegut candidats de tot tipus, + o - intel·ligents, + o - capacitats, + o - responsables, amb una cultura + o - amplia, però el que m'ha quedat clar és que de cada un d'ells se'n poden deduir coses sorprenents...
Escolteu-ho i ho veureu.
Dia 15 de febrer ICV-EUiA (Lluís Suñé)
Dia 18 de febrer ERC (Lluís Aragonès)
Dia 19 de febrer CiU (Jordi Jané)
Dia 20 de febrer PP (Francesc Ricomà)
Dia 21 de febrer PSC-PSOE (Francesc Vallès)
Salut!
27/11/07
La política al Vendrell:
Com que les persones que m'han motivat a fer aquest blog les he conegut al voltant de la política local, he pensat que pot ser una bona manera de començar.
El Vendrell, des de l'arribada de la democràcia, ha tingut en diverses ocasions, aparicions de partits, podríem dir, poc habituals. En unes de les primeres eleccions municipals, la sorpresa la van donar 3 regidors independents que ja van fer de les seves i que posteriorment s'han vinculat públicament amb formacions estables. Molts dels que llegiu aquest escrit també recordareu el rebombori que es va muntar quan van aparèixer unes pintades on hi posava AUN, tot el poble n’anava ple. En les últimes eleccions al Parlament, un dels partits que, a mi, també em va sorprendre va ser C's que per presentar-se "despullats" deu n'hi do quins resultats, tant a nivell català com local!
Però si un partit ha esdevingut notícia en les darreres eleccions municipals ha estat PxC, tot i que ja ho va ser fa 4 anys, l’elecció d’aquesta formació per més de dos mil votants, m’ha fet pensar en el perquè tot això ha anat així.
-La primera conclusió que en podem extreure és que la majoria d'aquests partits apareixen i desapareixen com ho pot fer, per exemple, el riu guadiana al llarg del seu camí fins a mar, molts d’ells amb ideologies variades i oposades, només anomenaré el GIL perquè un dels candidats a l'alcaldia en aquesta legislatura hi va formar part fa uns anys, però de ben segur que teniu altres exemples a la ment.
-La segona seria que depenent del moment d'aparició aconsegueixen més fidels o menys. Si cau en època d'eleccions municipals, el boca a boca pot funcionar i els esforços inicials es fan amb més il·lusió i el passat no es remena perquè aparentment no n'hi ha.
-També influeix el tema econòmic i el poder de difusió, en la darrera campanya electoral, vam poder observar un exemple prou evident.
-Una altra conclusió que podríem dir que depèn l’èxit o el fracàs del partit és la intel·ligència del líder alhora d'argumentar posicions i defensar idees. N’hi que no aconsegueixen ni els vots de la gent més propera.
-Afegir que, molts seguidors són persones que poden tenir un desengany en qualsevol moment ja que la implicació amb el partit ve motivada per fets que cap polític pot solucionar a curt termini i pels quals proposen projectes basats amb un populisme del quals en tenim exemples que han acabat prou malament.
I finalment voldria demanar als representants de partits més "seriosos" que feu un anàlisi del perquè es donen aquest tipus d'aparicions al Vendrell i hi aporteu solucions per fer de la política municipal una activitat més valorada i millor reconeguda per part de tots. Potser actualment, alguns de vosaltres, no sou els representants que el poble voldria, o la preparació per a ocupar càrrecs públics no és l’adequada. Aquestes són preguntes que em faig i que de ben segur molta més gent del Vendrell s’ha fet després de les eleccions.
El Vendrell, des de l'arribada de la democràcia, ha tingut en diverses ocasions, aparicions de partits, podríem dir, poc habituals. En unes de les primeres eleccions municipals, la sorpresa la van donar 3 regidors independents que ja van fer de les seves i que posteriorment s'han vinculat públicament amb formacions estables. Molts dels que llegiu aquest escrit també recordareu el rebombori que es va muntar quan van aparèixer unes pintades on hi posava AUN, tot el poble n’anava ple. En les últimes eleccions al Parlament, un dels partits que, a mi, també em va sorprendre va ser C's que per presentar-se "despullats" deu n'hi do quins resultats, tant a nivell català com local!
Però si un partit ha esdevingut notícia en les darreres eleccions municipals ha estat PxC, tot i que ja ho va ser fa 4 anys, l’elecció d’aquesta formació per més de dos mil votants, m’ha fet pensar en el perquè tot això ha anat així.
-La primera conclusió que en podem extreure és que la majoria d'aquests partits apareixen i desapareixen com ho pot fer, per exemple, el riu guadiana al llarg del seu camí fins a mar, molts d’ells amb ideologies variades i oposades, només anomenaré el GIL perquè un dels candidats a l'alcaldia en aquesta legislatura hi va formar part fa uns anys, però de ben segur que teniu altres exemples a la ment.
-La segona seria que depenent del moment d'aparició aconsegueixen més fidels o menys. Si cau en època d'eleccions municipals, el boca a boca pot funcionar i els esforços inicials es fan amb més il·lusió i el passat no es remena perquè aparentment no n'hi ha.
-També influeix el tema econòmic i el poder de difusió, en la darrera campanya electoral, vam poder observar un exemple prou evident.
-Una altra conclusió que podríem dir que depèn l’èxit o el fracàs del partit és la intel·ligència del líder alhora d'argumentar posicions i defensar idees. N’hi que no aconsegueixen ni els vots de la gent més propera.
-Afegir que, molts seguidors són persones que poden tenir un desengany en qualsevol moment ja que la implicació amb el partit ve motivada per fets que cap polític pot solucionar a curt termini i pels quals proposen projectes basats amb un populisme del quals en tenim exemples que han acabat prou malament.
I finalment voldria demanar als representants de partits més "seriosos" que feu un anàlisi del perquè es donen aquest tipus d'aparicions al Vendrell i hi aporteu solucions per fer de la política municipal una activitat més valorada i millor reconeguda per part de tots. Potser actualment, alguns de vosaltres, no sou els representants que el poble voldria, o la preparació per a ocupar càrrecs públics no és l’adequada. Aquestes són preguntes que em faig i que de ben segur molta més gent del Vendrell s’ha fet després de les eleccions.
13/11/07
...
Doncs ja ho veieu, si heu arribat aquí ja sabeu que també m'he aficionat a escriure una mica. No sé si serà una cosa passatgera o si durarà molt, ni si hi llegireu molts o pocs, el cas és que he decidit apuntar-me al món dels blogs.
No penso escriure parrafades llargues, a no ser que hi inclogui alguna cosa interessant que pugui cridar l'atenció. Sóc del parer que els textos breus i amb tot el contingut que un vol explicar són més eficients i moltes vegades més entenedors per la resta.
Si hi aneu entrant i llegiu sabreu què em passa pel cap!
Salut!
Roger
No penso escriure parrafades llargues, a no ser que hi inclogui alguna cosa interessant que pugui cridar l'atenció. Sóc del parer que els textos breus i amb tot el contingut que un vol explicar són més eficients i moltes vegades més entenedors per la resta.
Si hi aneu entrant i llegiu sabreu què em passa pel cap!
Salut!
Roger
Subscriure's a:
Missatges (Atom)